deixa_01
Altres Residus
Electrònica-Informàtica
Cables Elèctrics
Ferralla
Metalls
Fusta
Mobles
Pneumàtics
Pa sec
Rebuig
Sabates
Tèxtil
Vidre Plà
Vidre Plà Seguretat i Armat
Restes de Poda
Paper (60%)
Electrodom. Línia Blanca
Electrodom. Línia Marró
Andròmines
Altres Residus

Envasos i Embalatges
Cartró
Paper (40%)
P.E.T.
H.D.P.E. Blanc i Transp.
H.D.P.E. Color
Polivinil de Clor
Plàstic Film
Plàstic Mix
Porexpan
Tetrabrik
Llaunes d'Alumini
Llaunes Fèrriques
Vidre Transparent
Vidre de Color
Ampolla de Cava
Residus Especials
Aerosols
Bateries
Dissolvents
Fluorescents
Neveres amb CFC
Olis Motor
Olis Vegetals
Pesticides
Piles botó
Piles format gran
Pintures amb aigua
Pintures amb dissolvents
Radiografies
Tòner
Envasos d'Olis Motor
Ceres i Betums
Coles Adhesius
Cosmètics
Laboratori Escolar
Líquids Fotografia
Materials de Cotxe
Termòmetres i Hg
Neteja Bàsics
Neteja Oxidants
Neteja Àcids
Residus Especials No Ident.
Terres i Runes
Terres i Runes

Envasos i Embalatges - Polivinil de Clor



El policlorur de vinil (PVC) és un plàstic fet de monòmers de clorur de vinil. La fabricació del PVC comença amb l’obtenció del clor (normalment per electròlisi de la sal) i de l’etilè (CH2 = CH2) un derivat del petroli que s’obté en les refineries petroquímiques. Al reaccionar el clor i l’etilè donen 1,2-dicloretà (DCE), del qual s’obté per piròlisi el clorur de vinil (o VCM) que, per polimerització, es converteix en PVC. El PVC és un termoplàstic (s’estova amb la calor, tornant a ser sòlid i rígid quan baixa la temperatura) el que permet el seu reciclatge. Entre les seves principals característiques trobem: alta densitat (1’38 g/cm3), poder calorífic baix (18900 Kj/Kg), molt resistent a l’atac d’àcids i bases, però molt rígid i inestable enfront la calor i la llum ultraviolada. És per això que, perquè el PVC pugui ser utilitzat com a envàs, se li afegeixen additius (plastificants, biocides, estabilitzants, antioxidants,...) que li confereixen flexibilitat, protecció davant la llum ultraviolada, transparència i permeabilitat als gasos. Els envasos de PVC que trobem al mercat, són, bàsicament, les ampolles per a aigua mineral. També són de PVC algunes ampolles per a oli de cuina i vinagre, algunes terrines per a patés, sobrassada, margarina, flams i gelats, etc. Tots els envasos de PVC han d’anar identificats amb aquestes sigles, o bé amb el número 3 dins d’un triangle de fletxes que es persegueixen. A més, podem distingir les ampolles d’aigua de PVC de les de PET perquè al fer una pressió sobre l’ampolla de PVC queda una lleugera marca blanca, i també perquè les de PVC tenen una ratlla la base (les de PET tenen un punt). El PVC té un fort impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida, des dels impactes de la indústria d’extracció i refinament del petroli, fins a l’impacte ocasionat pel seu abocament (no és biodegradable i conté additius que poden migrar cap al sòl i les aigües), passant per la perillositat específica del DCE i el VCM. Donat que el PVC és el plàstic més difícil de reciclar, cal que fem un esforç per tal de minimitzar aquest residu, procurant adquirir envasos familiars, comprant els productes a granel reutilitzant el mateix envàs diverses vegades, preferint els envasos de vidre, etc.



Per tal que aquest plàstic es pugui reciclar cal evitar que s’embruti amb altres materials de la brossa i cal separar-lo de la resta de plàstics. Aquest tipus de plàstic es dipositarà a l’iglú groc dels envasos, o bé es guardarà i es portarà a la deixalleria, on es dipositarà al contenidor corresponent.



Els residus continguts en l’iglú groc i els plàstics recollits a les deixalleries són portats a la planta de reciclatge de Gavà, gestionada per l’empresa Selectives Metropolitanes, S.A. (SEMESA) (telèfon de contacte: 93 662 94 56), on se separen manualment els diferents tipus de plàstic. El PVC és premsat i portat a una planta de reciclatge on es recicla mecànicament, és a dir, es tritura, es renta, es fon i s’extrusiona en un macarró que es retalla en forma de grànuls d’igual diàmetre (granalla) per a usar-lo com a matèria primera en la fabricació de productes diferents als del primer ús o en aplicacions de menors exigències (canonades, perfils, soles de sabata,...) ja que el producte obtingut del reciclatge és de menor qualitat que l’original degut a la degradació que hagi pogut patir durant el seu ús o per la presència de substàncies alienes procedents dels productes que va contenir. Malgrat tot, cal dir que el PVC és el plàstic més difícil de reciclar.