deixa_01
Que és?
     Definició
     Importancia
     Ubicació i tipus
Organització fisica
     Esquema
     Parts
Normativa
Enllaços d'interes
................................


Normativa Reguladora de les Deixalleries
LLEI 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

I

La gestió dels residus basada en un alt nivell de protecció del medi ambient constitueix un objectiu prioritari arreu del món. Per això, l’ordenació d’aquesta gestió pública és objecte de preocupació a nivell internacional i, molt especialment, a nivell de la Comunitat Europea, com es posa en relleu en la Directiva 91/156/CE, del 18 de març, i en la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre, que modifiquen l’anterior normativa comunitària sobre aquesta matèria, atenent les experiències adquirides i l’adaptació al progrés científic i tècnic.
 

II

La gestió dels residus que es generen a Catalunya no ha assolit encara la totalitat dels objectius propis d’una política ambiental dirigida a la protecció del medi i a la millora de la qualitat de vida. Per això, en el marc de la normativa, les polítiques i les estratègies de la Comunitat Europea i de la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, ha d’intensificar la seva acció d’ordenació, execució i gestió en aquesta matèria. I aquesta acció pública s’ha de recolzar en la participació i la decidida col·laboració dels productors de residus, de la gestió del sector privat i dels ciutadans en general. Per això, és necessari intensificar les accions dirigides a la informació, la sensibilització i conscienciació social.
 

III

Aquesta Llei adopta la terminologia i les definicions de les directives de la Comunitat Europea i assumeix els objectius i enfocaments i l’estratègia d’aquestes, adaptats a les característiques, les peculiaritats i les condicions polítiques i sòcio-econòmiques del territori de Catalunya.
 

IV

La competència per a la gestió dels residus és compartida entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals que conformen l’organització territorial d’aquesta; per això, la Llei estableix la delimitació de les funcions pròpies d’ambdues institucions públiques i el marc de les relacions interadministratives bàsiques. Tot i que la gestió dels residus municipals ha estat declarat servei públic de prestació obligatòria per la legislació de règim local, la Generalitat de Catalunya, per tal d’assolir un adequat nivell de protecció del medi ambient, haurà de vetllar per la prestació de les operacions de disposició del rebuig dels residus, en els termes d’aquesta Llei, respectant les competències locals.
 

V

Una gestió eficient dels poders públics, a més de vetllar per la valorització i la disposició responsable del rebuig dels residus, ha de promoure les accions més idònies dirigides a reduir-ne la producció.
La reducció i la valorització i comercialització dels residus fan indispensable l’aplicació de les tècniques de recollida selectiva, reciclatge i reutilització com a primeres matèries. Cal tenir cura de les operacions de recollida, transport, valorització, comercialització de residus, i les de disposició del rebuig dels residus, es duguin a terme amb un alt nivell de protecció del medi ambient, i això exigeix d’establir els corresponents mecanismes d’autorització, de seguiment i de control per les administracions competents. Per tant, és convenient d’establir un sistema d’assessorament i d’assistència científica i tècnica als òrgans de les administracions que tenen atribuïdes les diverses competències sobre els residus.
 

VI

Per assolir els seus objectius, aquesta Llei declara servei públic de titularitat de la Generalitat el tractament dels següents residus especials: els frigorífics i altres aparells que contenen clorofluorocarburs, les piles, els fluorescents, els llums de vapor de mercuri i els olis.

També es declara servei públic la disposició del rebuig dels residus especials en plantes externes.

La prestació d’aquests serveis públics es durà a terme preferentment per sistemes de gestió indirecta, és a dir, per concessió, concert o altres, com a sistemes més adequats pel fet de tractar-se d’una activitat econòmica.
En una segona fase, la Generalitat podrà assumir el servei de reciclatge de residus no municipals en lliure concurrència amb la iniciativa privada, igualment com les operacions de tractament que permetin la valorització de les altres categories de residus, o bé n’afavoreixin el tractament com a font d’energia o la disposició del rebuig dels residus.
La prestació d’aquests serveis merita les taxes que garanteixin llur autofinançament en aplicació del principi que ‘qui contamina paga‘.
 

VII

L’atribució als ens locals d’un àmbit competencial propi d’ampli abast, en aplicació del principi de descentralització administrativa, s’ha de configurar atenent la capacitat econòmico-financera i de gestió dels ens locals de Catalunya i la circumstància de tractar-se d’una funció compartida. Per això, s’ha d’instrumentar, en el camp de les relacions interadministratives, un sistema específic de cooperació econòmica de l’Administració de la Generalitat amb els ens locals, en el marc del Pla director d’inversions locals de Catalunya.
 

VIII

Les noves polítiques i estratègies sobre la gestió dels residus que orienten aquesta Llei exigeixen a l’Administració de la Generalitat una ordenació integrada dels residus, amb independència de llur origen, llur naturalesa o llur destinació. A la vegada cal remarcar la posició rellevant que té en la Llei el Programa d’actuació de la Generalitat en la gestió dels residus. Aquest programa general intensifica de manera molt notable la intervenció de la Generalitat en l’assoliment de l’objectiu general de procurar una gestió de residus plenament adaptada a les exigències de qualitat ambiental, de reducció i de valorització de les fraccions residuals aprofitables.

La Llei estableix la integració de funcions en un sol òrgan i millora l’acció pública de l’Administració de la Generalitat mitjançant l’acció d’un ens responsable que pugui donar una resposta àgil i eficient a la complexa problemàtica dels residus, que abasta des d’actes de policia administrativa i d’autorització i registre d’activitats fins a la promoció d’obres i instal·lacions, qualsevol que sigui llur sistema de gestió.

Per tot això, la Llei transforma l’actual Junta de Residus en una entitat pública acollida a l’estatut de l’empresa pública catalana que regula la Llei 4/1985, del 29 de març, i li atorga totes les funcions que sobre ordenació i gestió dels residus té el Departament de Medi Ambient. Això dota el nou ens de potestat operativa, tant en règim administratiu com en règim privat, més propera als instruments d’empresa que l’exercici de les seves funcions reclama.
 

IX

La Llei propicia una política de gestió dels residus basada en la col·laboració dels productors i els gestors de residus. Tot i així, és necessari dotar l’Administració de la Generalitat i els ens locals, segons la distribució de competències sobre aquesta matèria, dels instruments coercitius adequats i proporcionats per a poder garantir el compliment de les prescripcions legals i la correcció de les infraccions.
 

X

Atenent totes aquestes consideracions, la Llei, en els seus tres títols i en les seves disposicions addicionals i finals, regula amb caràcter general la gestió dels residus que s’originen o bé es gestionen en l’àmbit territorial de Catalunya, exclosos els radioactius, els miners, els agropecuaris que no s’utilitzin exclusivament en l’explotació agrària que els genera, els explosius desclassificats, els que es gestionin com a aigües residuals i els efluents gasosos emesos a l’atmosfera. Aquesta regulació parteix d’un ampli quadre de definicions adoptades de les directives comunitàries sobre aquesta matèria, amb l’objectiu d’instituir una terminologia comuna que permeti de superar el que fins ara ha estat un focus de conflicte en la delimitació competencial i en la determinació de responsabilitats, i fixa els objectius bàsics de la protecció de la salut de les persones i del medi ambient i la preservació de la natura.

En el títol primer, la Llei ordena el conjunt de l’acció pública necessària per l’assoliment d’aquests objectius, sota els principis generals de reducció i valorització dels residus i suficiència de les instal·lacions. Estableix les obligacions del productor, del posseïdor i del gestor de residus i ordena els instruments i les tècniques principals a emprar, amb una regulació especial de les actuacions de reciclatge, de tractament i de disposició del rebuig dels residus i de les taxes que merita aquest servei. Regula també les competències i les funcions dels ens locals i els principals instruments de gestió en aquest àmbit i crea el Fons de Gestió de Residus com a mecanisme específic d’assistència dels ens locals de Catalunya per l’Administració de la Generalitat i de cooperació amb aquests.

En el títol segon, la Llei regula la Junta de Residus i en fixa la naturalesa d’empresa pública; n’estableix les funcions, la composició -que garanteix la participació dels ens locals, de les empreses, dels sindicats, del Consell de Cambres, de les entitats ecologistes i del gerent de la Junta de Sanejament, per tal d’assegurar la necessària coordinació entre l’actuació de les dues Juntes- i l’organització, de caràcter eminentment gerencial, i, finalment, en determina el patrimoni, els recursos i la responsabilitat.

En el títol tercer, la Llei regula el règim sancionador. Tipifica les infraccions, classificades en tres categories: molt greus, greus i lleus, i les sancions que els corresponen.

La Llei estableix els criteris per a graduar aquestes sancions, agrupats en dos apartats, els de caràcter objectiu i els de caràcter subjectiu, i es fixen determinades especialitats en els supòsits d’afeccions a la salut o a la seguretat de les persones i en aquells en què els beneficis de la infracció excedeixin l’import de la sanció imposable.

S’estableix un límit per a l’aplicació de la reincidència, que és el de no poder ésser apreciada més que en el cas de les infraccions molt greus, ja que els supòsits de concurrència en les infraccions greus i lleus comporten l’elevació del grau de la infracció.

La Llei desenvolupa amb amplitud el sistema d’adopció de mesures cautelars en supòsits d’infracció amb constatació de danys al medi ambient.

La Llei regula la prescripció de les infraccions i de les sancions amb terminis idèntics, que són: a) per a les infraccions molt greus i les sancions corresponents, quatre anys; b) per a les infraccions greus i les sancions corresponents, dos anys, i c) per a les infraccions lleus i les sancions corresponents, sis mesos.

Finalment, l’especialitat de l’acció pública en aquesta matèria recomana d’establir una ordenació legal de les funcions d’inspecció, que són regulades pel capítol X del mateix títol tercer.

L’aplicació de la Llei exigeix l’establiment d’una àmplia gamma d’instal·lacions i de sistemes de gestió i, per això, les disposicions finals fixen els terminis d’entrada en vigor d’algunes de les seves disposicions.
 

TÍTOL PRIMER
Gestió dels residus

Capítol I
Disposicions generals

Article 1
Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura.
 

Article 2
Objectius
L’objectiu general d’aquesta regulació és millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya, obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics competents per raó de la matèria dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per a garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense perjudicar el medi i, en particular:
a) Prevenint els riscs per a l’aigua, l’aire, el sòl, la la flora i la fauna.

b) Eliminant les molèsties per sorolls i olors.

c) Respectant el paisatge i els espais naturals i especialment els espais protegits.

d) Impedint l’abandonament, l’abocament i, en general, tota disposició incontrolada dels residus.
 

Article 3
Definicions
-1 S’entén per:
a) Residu: qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s.

b) Productor: qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus com a productor inicial i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d’altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus.

c) Posseïdor: el productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor de residus.

d) Gestió: la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització, la disposició del rebuig i la comercialització dels residus, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la vigilància dels llocs de descàrrega després de llur clausura o tancament. No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge en l’origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.

e) Rebuig: residus o fraccions no valoritzables.

f) Valorització: qualsevol de les operacions enumerades en l’annex II.

g) Disposició del rebuig: qualsevol de les operacions enumerades en l’annex I.

-2 Als efectes d’aquesta Llei, s’entén també per:
a) Recollida: l’operació consistent a recollir, classificar i/o agrupar residus per transportar-los.

b) Transport: l’operació de trasllat dels residus des del lloc de recollida fins a les plantes de reciclatge, tractament o disposició del rebuig.

c) Emmagatzematge: l’operació de dipòsit temporal dels residus, prèvia a les operacions de reciclatge, tractament o disposició del rebuig.

d) Comercialització: l’operació de venda o transferència de subproductes i matèries o substàncies recuperades per a reincorporar-les al procés productiu.

-3 Als efectes de la gestió, s’entén per:
a) Residus municipals: els residus domèstics i també els residus de comerços i d’oficines i serveis i d’altres residus que, per llur naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics.

b) Subproductes: els residus que es poden utilitzar directament com a primeres matèries d’altres produccions o com a substitut de productes comercials i que són recuperables sense necessitat de sotmetre’ls a operacions de tractament.

c) Reciclatge: les operacions de recuperació de subproductes dels residus.

d) Tractament: l’operació o conjunt d’operacions de canvi de característiques físiques, químiques o biològiques d’un residu per tal de reduir o neutralitzar les substàncies perilloses que conté, recuperar-ne matèries o substàncies valoritzables, facilitar-ne l’ús com a font d’energia o afavorir-ne la disposició del rebuig.

e) Abocadors de residus: la instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s’utilitza per al dipòsit controlat d’aquest en la superfície o sota terra.

f) Deixalleria: el centre de recepció i emmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària.
 

Article 4
Àmbit d’aplicació
-1 Recauen en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els residus que s’originen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial.

-2 Queden exclosos de l’aplicació d’aquesta Llei:
a) Els residus radioactius.

b) Els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’explotació de pedreres.

c) Els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària.

d) Els explosius desclassificats.

e) Els residus que es gestionen com a aigües residuals.

f) Els efluents gasosos emesos a l’atmosfera.
 

Article 5
Disposicions específiques
-1 Mitjançant disposició reglamentària s’ha de regular la gestió de categories determinades de residus la naturalesa, les característiques o l’especial problemàtica i la necessària adaptació al progrés científic i tècnic dels quals ho exigeixin.

-2 També s’han de regular per disposició reglamentària les diferents activitats de gestió de residus. En aquesta regulació, es poden eximir del règim d’autorització determinades activitats de reciclatge i de tractament de residus inerts i de residus municipals. En aquest cas, la inscripció en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya creat per l’article 19 té caràcter constitutiu.
 

Capítol II
Acció de la Generalitat

Article 6
Programa general
-1 El Govern de la Generalitat ha d’elaborar un programa de coordinació del conjunt d’accions necessàries per a:
a) Promoure la minimització dels residus i de llur perillositat.

b) Promoure la recollida selectiva de residus.

c) Valoritzar els residus.

d) Utilitzar els residus com a font d’energia.

e) Disposar dels rebuigs.

f) Regenerar els espais degradats per descàrregues incontrolades.

-2 Les accions per a la reducció i la valorització dels residus tenen, per l’ordre establert en l’apartat 1, el caràcter de prioritaris en la política ambiental de la Generalitat en aquesta matèria.

-3 L’acció especificada en l’apartat 1 s’ha d’atenir a les determinacions, els principis i els criteris que s’assenyalen en els articles 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13.

-4 S’han d’incorporar programes de sensibilització i conscienciació social que suscitin la participació i la col·laboració activa dels ciutadans, les empreses i els altres productors.

-5 El programa ha de donar suport a les iniciatives privades en la gestió que garanteixin suficientment l’assoliment dels objectius de qualitat ambiental i el principi d’autosuficiència que es fixen en els articles 2 i 13.a).
 

Article 7
Acció de reducció
-1 Per a la minimització dels residus s’ha de fomentar:
a) L’aplicació de tecnologies que afavoreixin la reducció dels residus, la concentració i l’estalvi de recursos naturals.

b) La fabricació, la comercialització i l’ús de productes les característiques dels quals permetin de recuperar-los o reutilitzar-los com a subproductes o primeres matèries.

c) L’aplicació de tecnologies adequades per al tractament de les matèries o substàncies perilloses contingudes en els residus.

-2 També es poden establir mesures orientades a reduir la producció de residus i llur perillositat mitjançant l’aplicació, entre altres, de taxes o altres tributs damunt la producció i la disposició del rebuig. Les mesures orientades a la reducció d’envasos i embalatges tenen caràcter prioritari.
 

Article 8
Recollida selectiva
-1 Per a la recollida selectiva de residus s’han d’atendre les seves possibilitats de valorització i, en tot cas, els condicionants que imposen les estructures i els sistemes actuals de gestió de les diferents categories de residus.
-2 Sempre que resulti aconsellable, d’acord amb els requisits i els condicionants assenyalats en l’apartat anterior, el Govern de la Generalitat pot imposar sistemes de recollida selectiva per a determinades matèries o substàncies i fomentar-ne per a d’altres.

-3 La disposició del Govern de la Generalitat que imposi als municipis la recollida selectiva addicional a l’establerta per l’article 47.2 s’ha de sotmetre prèviament a la Comissió de Govern Local de Catalunya.

-4 La imposició del sistema de recollida selectiva per a residus no municipals no ha de generar obligacions econòmiques als ens locals.

-5 Els municipis gaudeixen també de la potestat de reglamentar la recollida selectiva dels residus municipals atenent les determinacions específiques que resultin de la legislació de la Generalitat.
 

Article 9
Accions de formació i conscienciació
En el marc del programa general definit per l’article 6, s’ha d’elaborar i desenvolupar una àmplia campanya de formació i conscienciació ciutadana dirigida a:
a) Informar de les conseqüències nocives per al medi que pot comportar l’ús incorrecte de productes que generen residus especials.

b) Promoure la participació activa en la implantació de la recollida selectiva.

c) Fomentar la disminució de l’ús d’envasos i embalatges de productes, principalment dels de difícil reutilització o reciclatge.

d) Evitar la degradació dels espais naturals i promoure’n la regeneració.
 

Article 10
Valorització
-1 Per a la valorització dels residus, s’han de promoure:
a) Plantes de reciclatge i de tractament per a determinades matèries o substàncies.

b) Mètodes, sistemes i tècniques de recuperació de subproductes.

c) Canals i mecanismes de comercialització dels subproductes, les substàncies i les matèries recuperats.

d) Altres accions dirigides a obtenir primeres matèries secundàries o a utilitzar els residus com a font d’energia. -2 La promoció de plantes de reciclatge i de tractament s’ha de dur a terme d’acord amb les determinacions de la secció segona del capítol III del títol primer.

-3 Les administracions públiques han de procurar establir en llurs actuacions els instruments més adequats per a afavorir l’ús de subproductes recuperats. Així mateix, les administracions públiques han d’utilitzar, quan sigui possible, productes elaborats, totalment o parcialment, amb materials reciclats.
 

Article 11
Ús energètic
Per a la utilització dels residus com a font d’energia, es poden adoptar les mesures següents:
a) La preparació dels residus per tal de facilitar-ne l’ús i la comercialització com a combustible.

b) La promoció de les tècniques i els sistemes d’aprofitament energètic dels residus.
 

Article 12
Disposició del rebuig dels residus
-1 La disposició del rebuig dels residus, tant en l’origen com en plantes externes, se subjecta al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització. En la valorització s’ha de tenir en compte la possible comercialització dels productes resultants.

-2 La disposició del rebuig dels residus especials es limita, a més, a aquelles fraccions residuals que resulten de processos en els quals s’han aplicat les mesures de reducció adequades. Transitòriament, poden ésser objecte de les operacions pròpies de la gestió del rebuig els residus valoritzables que no es poden comercialitzar per la situació del mercat en un determinat moment.
 

Article 13
Principi d’actuació
Els programes d’actuació s’han d’orientar envers:
a) La suficiència de les instal·lacions de valorització i de disposició del rebuig dels residus per a la gestió de tots els residus que es generen a Catalunya.

b) La gestió dels residus originats tan sols en el territori de Catalunya.

c) Aquests programes s’han d’elaborar en el termini de quatre anys.
 

Article 14
Tècniques i instruments d’actuació
-1 Per a fer efectiu el principi establert per l’article 13, es poden aplicar les tècniques següents:
a) Delimitar zones del territori a efectes d’adscripció de determinats residus a instal·lacions concretes.

b) Sotmetre a control previ les actuacions d’expedició de residus fora de Catalunya i també sotmetre a autorització la importació de residus procedents d’altres territoris. Per a l’atorgament de l’autorització cal atenir-se a les determinacions que resultin del programa general ordenat per l’article 6.

-2 Els instruments d’ordenació del territori han d’incorporar un estudi sobre la problemàtica de la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial d’ordenació respectiu, d’acord amb les determinacions d’aquesta Llei.
 

Article 15
Regeneració d’espais degradats
Per a regenerar els espais degradats per descàrregues incontrolades, els programes corresponents han d’atendre:
a) Que el responsable directe de la regeneració és la persona que ha efectuat la descàrrega i, solidàriament, el productor o el posseïdor del residu.

b) Que n’és responsable subsidiari el propietari de la finca on s’ha produït la descàrrega o, si s’escau, el titular del domini públic afectat.

c) Que les actuacions de regeneració han d’ésser ordenades per l’ajuntament o, si s’escau, pel consell comarcal, on hi ha emplaçat l’espai degradat.

d) Que l’acció de govern de la Generalitat encaminada a la regeneració dels espais degradats de Catalunya s’ha de dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi i, si això no és suficient, aplicant la subrogació o l’execució subsidiària que estableix l’article 136 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya.
 

Capítol III
Gestió

Secció primera
Normes generals

Article 16
Sobre el productor i el posseïdor de residus
-1 El productor i el posseïdor de residus que no estiguin adscrits a un servei públic de recepció obligatòria poden gestionar directament els residus que generin o posseeixin o bé lliurar-los a un gestor autoritzat per a la valorització o la disposició del rebuig dels residus, en les condicions que estableixen aquesta Llei i les disposicions específiques o complentàries que regulin determinades categories de residus.

-2 La gestió dels residus per llur productor o posseïdor s’efectua en l’origen o bé en instal·lacions externes.

-3 La gestió dels residus en l’origen s’ha d’incloure en l’acte de concessió de la llicència municipal per a l’exercici de l’activitat que genera els residus. En la visita de comprovació prèvia a l’exercici de l’activitat, s’ha de vetllar específicament pel compliment de les condicions de la llicència referides a la gestió dels residus i s’ha de fer constar expressament en l’acta d’habilitació.

-4 Per a la gestió dels residus en instal·lacions externes pròpies, el productor i el posseïdor tenen, als efectes d’aquesta Llei, la consideració de gestors de residus.

-5 El municipi no es considera productor ni posseïdor pel que fa als residus que adquireix i posseeix com a conseqüència dels serveis municipals de gestió de residus.

Article 17
Obligacions del productor i del posseïdor de residus
-1 Són obligacions del productor i del posseïdor de residus:
a) Garantir que els residus que generin o posseeixin siguin gestionats d’acord amb les prescripcions d’aquesta Llei.

b) Les altres imposades per aquesta Llei i per les disposicions específiques o complementàries que regulin determinades categories de residus.

-2 Els productors de residus, prenent en consideració els condicionants que imposen els procesos de producció actuals i la tecnologia disponible, han de:
a) Aplicar tecnologies que permetin la reducció de la producció de residus.

b) Aplicar les tècniques més adequades per a eliminar les substàncies perilloses contingudes en les residus.
 

Article 18
Obligacions del gestor de residus
-1 Són obligacions del gestor de residus:
a) Obtenir prèviament les llicències i les autoritzacions preceptives per a la construcció de les instal·lacions i l’exercici de les activitats.

b) Inscriure’s com a tal en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya.

c) Dipositar la fiança i, si escau, subscriure la pòlissa d’assegurança corresponent, per respondre dels danys i perjudicis ocasionats i per regenerar els recursos naturals o els espais degradats.

d) Circumscriure, si n’és el cas, la seva activitat a les àrees o zones territorials prefixades.

e) Les altres imposades específicament per aquesta Llei i per les disposicions particulars o complementàries que regulin determinades categories de residus.

-2 El gestor ha de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones, sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscs per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, ni que provoquin molèsties per sorolls i olors, i sense atemptar contra el paisatge i els espais i elements especialment protegits.

-3 Les obligacions fixades en l’apartat 1 no afecten el municipi pel que fa al servei municipal de gestió de residus.
 

Article 19
Registre General de Gestors de Residus
-1 Es crea el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, adscrit al Departament de Medi Ambient.

-2 En el Registre han de constar, com a mínim:
a) La identificació del gestor.

b) La data de l’autorització de l’Administració de la Generalitat per a l’exercici de l’activitat de gestió, quan aquesta sigui preceptiva.

c) La modalitat i la quantia de la fiança dipositada i, si s’escau, el número de la pòlissa d’assegurança de la responsabilitat civil.

-3 El Departament de Medi Ambient ha de comunicar als ens locals afectats les inclusions de gestors de residus en el Registre General.
 

Secció segona
Valorització dels residus

Article 20
Reciclatge i tractament en l’origen i en plantes externes
-1 El reciclatge i el tractament de residus poden ésser efectuats en l’origen pel mateix productor o bé en plantes externes.

-2 La comercialització dels subproductes recuperats en l’origen es du a terme ordinàriament a través de la borsa de residus. La borsa de residus pot ésser també utilitzada per a la comercialització d’altres residus valoritzables. L’adquisició d’aquests residus per mitjà de la borsa només pot ésser efectuada per gestors de residus autoritzats i l’operació de transacció ha d’ésser comunicada a la Junta de Residus pel venedor i el comprador. La Junta de Residus i els gestors de la borsa de residus han de garantir la confidencialitat de les dades obtingudes.

-3 Els residus que tinguin garantit el retorn a l’origen mitjançant dipòsit o un altre sistema no s’incorporen als serveis municipals ni als de l’Administració de la Generalitat.

-4 Les operacions de reciclatge i de tractament en pla